Història
Història de Cotes
Situat a 6 kilòmetres d’Alberic i a 54 de València; en la part més occidental del vall de Càrcer i confluència dels rius Xúquer i Sellent. El seu termini municipal limita, pel N., amb els d’Antella i Gavarda, sent el punt de confluència del llit del riu Xúquer; per l’O., amb el termini d’Antella, servint també de divisòria el riu, i des de la carretera de Sumacàrcer limita pel NO. amb el termini d’esta població; pel SO., amb Xella; pel S., amb Sellent i per Llevant, amb Càrcer, el qual es troba molt prop de Cotes, com els d’Alcàntera i Beneixida. Per Ponent i a 2 kilòmetres del poble s’eleva la serralada de Montot, que s’exten des del termini d’Anna fins als del Jalance i Jarafuel. Molt prop del lloc creua el riu Sellent, que baixa de S. a N. per a desembocar al Xúquer. Drenant el territori els barrancs del Pinar i la Conca.
El terreny és generalment pla i fèrtil, amb hortes regades per les sèquies de Càrcer i Cotes. La superfície cultivada ocupa el 51 per cent del total del sòl; la no cultivada el 1 per cent, i la improductiva el 49 per cent. Predominen els cultius de regadiu, abastits per les aigües del riu Sellent. Els principals cultius són: taronges, frutals i hortalisses, existint 3.544 fanecades de cultiu.
Comunica amb els pobles limítrofs; i ademés la carretera que, enllaçant amb la Pobla Llarga, passa per Castelló, Alcàntera, Càrcer i Cotes, morint a Sumacàrcer.
També edificà, a aquest lloc, un palau el seu senyor territorial. L’esglèsia parroquial està dedicada a San Miquel, consta de set capilles i la seua frontera, amb porta d’entrada, està a la plaça del poble.