Història

Història de Cotes

Situat a 6 kilòmetres d’Alberic i a 54 de València; en la part més occidental del vall de Càrcer i confluència dels rius Xúquer i Sellent. El seu termini municipal limita, pel N., amb els d’Antella i Gavarda, sent el punt de confluència del llit del riu Xúquer; per l’O., amb el termini d’Antella, servint també de divisòria el riu, i des de la carretera de Sumacàrcer limita pel NO. amb el termini d’esta població; pel SO., amb Xella; pel S., amb Sellent i per Llevant, amb Càrcer, el qual es troba molt prop de Cotes, com els d’Alcàntera i Beneixida. Per Ponent i a 2 kilòmetres del poble s’eleva la serralada de Montot, que s’exten des del termini d’Anna fins als del Jalance i Jarafuel. Molt prop del lloc creua el riu Sellent, que baixa de S. a N. per a desembocar al Xúquer. Drenant el territori els barrancs del Pinar i la Conca.

El terreny és generalment pla i fèrtil, amb hortes regades per les sèquies de Càrcer i Cotes. La superfície cultivada ocupa el 51 per cent del total del sòl; la no cultivada el 1 per cent, i la improductiva el 49 per cent. Predominen els cultius de regadiu, abastits per les aigües del riu Sellent. Els principals cultius són: taronges, frutals i hortalisses, existint 3.544 fanecades de cultiu.

Comunica amb els pobles limítrofs; i ademés la carretera que, enllaçant amb la Pobla Llarga, passa per Castelló, Alcàntera, Càrcer i Cotes, morint a Sumacàrcer.

També edificà, a aquest lloc, un palau el seu senyor territorial. L’esglèsia parroquial està dedicada a San Miquel, consta de set capilles i la seua frontera, amb porta d’entrada, està a la plaça del poble.

Història de Cotes

1238
Aldea musulmana que Jaime I donó el abad de Scala Dei en 1238, contó después con su palacio señorial y sus casas de adobe, edificios e Iglesia.
1419
La primera cita documentada de esta población la hallamos en el Archivo del Reino, y venta que en 17 de Febrero de 1419 hizo Andrés Girnenez Doris y su espose Juana, en Valencia a Jaime Castellá, por 75.000.- sueldos, luego paso el señorío a los Blanes, los Cotes ó Palafox, a los Pallarés, a los Artes, y por último el Marqués de Ariza.
1748
En 1748 un terremoto destruyó la iglesia, el palacio señorial y varias casas. También sufrió las avenidas de los ríos Júcar y Sellent. Celebra sus fiestas patronales el 28 y 29 de Septiembre. Los habitantes de este municipio reciben el nombre de coters.
1900
En 1900 el termino contaba con 299 habitantes; durante la primera mitad del siglo XX la población se duplicó y desde entonces permanece estacionaria. El pueblo se halla en la orilla izquierda del río Sellent. La iglesia dedicada a San Miguel Arcángel perteneció a la parroquia de Cárcer hasta 1535, en que se declaró independiente; en 1902 volvió a ser ayuda de la misma, hasta que en 1953 volvió a ser elevada parroquia.
1970
Desde dicha fecha el municipio ha contado hasta los años 1970-1975 con 400 habitantes, disminuyendo esta cantidad desde entonces hasta fechas recientes a causa de la inmigración a otras localidades industriales o de servicios. En la actualidad cuenta con 370 habitantes.